Exposició: “Igualtat de gènere, mite i realitat”

La Regidoria de Polítiques d’Igualtat presenta aquesta mostra que proposa una reflexió sobre la paritat entre sexes a la societat actual. Accions per fomentar la igualtat o falsos tòpics sobre aquesta qüestió s’aborden en plafons gràfics. La mostra es complementa amb dues altres exposicions de l’Institut Català de les Dones i una sèrie de cartells de condemna contra la violència masclista.

L’exposició és una iniciativa de l’entitat lleidatana LIKA (Llibertat Igualtat Koeducació en Acció) . Lika, que també vol dir “iguals” en suec, és una associació sense ànim de lucre creada per joves agents de prevenció de relacions abusives, tots i totes "amb una forma especial de veure i viure el món: amb consciència de gènere".

Horaris:

·Dilluns i dijous, de 9 a 15 h.

·Dimarts, dimecres i divendres, de 15 a 20:30 h.

Lloc: Biblioteca Central Comarcal (Plaça de Sant Antoni)

Organitza: Associació Lika i Regidoria de Polítiques d’Igualtat



Comentaris tancats a Exposició: “Igualtat de gènere, mite i realitat”

26 d’abril: dia de la visibilitat lèsbica

Publicat per porta @ 22:10 al blog Les dones sabem de Carme Porta

Que dones i homes no estem en una societat que ens consideri i ens tracti en igualtat de condicions és evident.

Que moltes i molts d’aquestes dones i homes a més tenim una orientació sexual diferent no agrada a molta gent i això és motiu de menyspreu i discriminació per a les persones LGTB.

Aquí no acaba tot, tot just comença… ser un o una mateixa i viure amb llibertat la pròpia opció, sense patiments, sense lligams interns propis que ens facins semblar ser allò que en diuen "normals".

En aquest sentit els homes gais han fet un treball de visibilitat però també aquí les lesbianes, que col·lectivament no hem fet aquest treball, no ho tenim fàcil. D’entrada som dones, se’ns menysté i discrimina pel fet de ser-ho i se’ns ha negat la sexualitat. La sexualitat femenina només ha estat una excusa per a la procreació res més, no hem existit com a subjectes sexuals.L’amor romànticque ens han venut, aquesta fal·làcia, tampoc ha contemplat la possibilitat que dues dones -o dos homes- s’estimin simplement: som amigues.

Aquesta dificultat ens ha fet menys visibles o, al revès, ens ha fet viure millor en la invisibilitat. Només cal recordar que la Comissió Internacional de Drets Humans per a Gais i Lesbianes va editar un llibre titolat "Cuando la invisibilidad aseguraba el puchero", ser invisible era una manera de sobreviure a les dificultats i discriminacions laborals que s’afegien al ser dona. Avui la Federación Estatal de Lesbianas, Gais, transexuales y Bisexuales (FELGTB)ha impulsat una jornada de visibilitat lèsbica per tal de mostrar la necessitat de viure sense amagar-se, sense pors, viure lliurement un sexualitat negada , en molts països, perseguida social i legalment. Als Països Catalans també hi ha moltes lesbianes darrera les persianes que viuen amb por i s’amaguen. La nostra por és la seva força, com deia un lema històric del moviment, encunyat pel FAGC ; la força dels qui ens volen sotmeses, oprimides, tancades, invisible.

Avui el twitter i el facebook anaven plens. Avui dia de la visibilitat lèsbica cal mostrar-se: mostra’t, mostrem-nos, em mostro!



Comentaris tancats a 26 d’abril: dia de la visibilitat lèsbica

5 dones i 2 col·lectius femenins rebran enguany la Creu de Sant Jordi

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi a 29 personalitats i 15 entitats que s’han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural.

L’acte de lliurament tindrà lloc el proper dia 27 d’abril, a les 19 hores, al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Cal denunciar públicament la minsa selecció de premiades, tant en la categoria de personalitats com d’entitats. Des de La Independent, però, volem visibilitzar el treball de les dones que rebran el guardó.

Montserrat Figueras i Garcia (Barcelona, 1942):

Soprano. Per la seva valuosa contribució a la recuperació de la música antiga, amb una trajectòria estretament vinculada a Jordi Savall, amb el qual ha fundat grups com Hespèrion XX, la Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations, a més del segell discogràfic Alia Vox. La seva exigència, sensibilitat i talent artístic han merescut reconeixement internacional.

Maria Dolors Bassols i Teixidor (Banyoles, 1935):

Mestra. En reconeixement a la seva valuosa trajectòria, posada al servei de la formació i del creixement personal de la infància i de la joventut, i dedicada també a la formació de les persones educadores. Cal destacar la tasca que ha dut a terme com a presidenta de l’Associació Professional Serveis Educatius de Catalunya.

Montserrat Colomer i Salmons (Barcelona, 1922):

Treballadora social. En reconeixement a la qualitat de la seva atenció, des de la ciutat de Barcelona, a les persones i els entorns que pateixen majors necessitats. I també per una tasca investigadora i docent que ha contribuït al desenvolupament social del nostre país a partir de l’aplicació de noves tècniques professionals.

Concepció Ferrer i Casals (Ripoll, 1938):

Política. Per la seva trajectòria dins del catalanisme i de l’europeisme i especialment per haver estat una de les primeres diputades catalanes al Parlament Europeu. En l’àmbit internacional ha estat, entre d’altres càrrecs, vicepresidenta de la Unió Mundial de Dones Demòcrata Cristianes. És autora de llibres de temàtica europeista.

Maria Dolors Renau i Manén (Barcelona, 1936):

Psicòloga, pedagoga i política. Per la seva tasca en aquests àmbits i especialment per haver estat una de les primeres diputades catalanes al Parlament Europeu. Dirigí l’àrea de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona i l’escola d’educadors especialitzats Flor de Maig. També ha estat diputada al Congrés i ha presidit la Internacional Socialista de les Dones.

Col·lectiu de Dones en l’Església:

En el vint-i-cinquè aniversari d’un grup de reflexió i d’acció que treballa per aconseguir una major presència de les dones en els òrgans de direcció de l’Església Catòlica. Per la importància que aquest objectiu té per a la comunitat cristiana, d’acord amb uns valors d’igualtat, fraternitat i justícia que, en la nostra època, són àmpliament compartits.

Congregació de Germanes Carmelites de la Caritat–Vedruna:

Per la destacada tasca que, des de fa cent vuitanta-cinc anys, realitzen a Catalunya, singularment en el sector educatiu. En tot aquest temps, diverses generacions s’han beneficiat de la línia pedagògica de la institució – continuadora de l’obra de la religiosa Joaquima de Vedruna – i del seu compromís amb les persones.

Escrit per Esther Molas per a La Independent



Comentaris tancats a 5 dones i 2 col·lectius femenins rebran enguany la Creu de Sant Jordi

Cobla D de Dones: la primera cobla del món formada només per dones

La sardana, el ball nacional de Catalunya, ha estat i és encara un món bàsicament masculí. Els músics de cobla han comptat bàsicament amb la dona, només com a font d’inspiració de les seves composicions. Avui en dia, la majoria de cobles segueixen estant formades per homes, i com a molt, compten amb una o dues dones.

Amaranta Gibert.

El canvi d’aquesta concepció masculina de la cobla el donaven el passat 26 de febrer la soprano Maite Mer i la intèrpret de fiscorn, Míriam Masramon al presentar per primera vegada en públic a Vilobí d’Onyar (La Selva) la Cobla D de Dones, integrada al cent per cent per dones. La data escollida per fer la presentació tampoc va ser casual. Buscaven que fos al voltant del 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Tot plegat, explica Mer, neix del nucli central del món sardanista; els aplecs i les ballades. Diu que constataven que hi havia poques dones. I és que no és cap secret que aquest món continua sent molt masculí. És per això que es van posar a treballar per fer possible aquest projecte.

Assegura Maite Mer que fer realitat el projecte ha estat un autèntic tour de força perquè les 11 membres de la cobla formen part d’altres cobles, i no era fàcil coincidir per poder assajar juntes.

Un projecte a més que neix des de la més pura conciliació de la feina i vida personal, ja que la Maite també acaba de ser mare per segon cop. Té un nen de gairebé quatre mesos i explica que va fer servir els últims mesos d’embaràs per acabar de gestar també la Cobla D de Dones.

Quina acollida ha tingut la cobla? Maite Mer diu que bona. Que els comentaris més habituals són ‘ja era hora! o ‘que bé! Tot i que també hi ha els que s’estranyen de trobar una cobla amb només dones a dalt de l’escenari. El més rellevant però és el convenciment amb que Maite Mer tira endavant el projecte. Diu que per què no hi ha d’haver cobles integrades només per dones si hi ha cobles formades només per homes? I per això també el nom: D de Dones. Per naturalitat, diu Mer, per demostrar el què són 11 dones músics integrant una cobla. I és que Mer, tot i afirmar que el de les sardanes és tradicionalment un món molt masculí, opina que s’ha d’anar normalitzant tal i com passa en d’altres sectors professionals. Tot i això, Mer també diu que el fet que la majoria de les membres de la Cobla D de Dones siguin molt joves i totes tinguin estudis superiors de música, ja denota un canvi de mentalitat, no només en la dona músic sinó també dins de la música tradicional catalana.

Però la novetat no només la trobem en les 11 músics que integren la cobla. L’espectacle amb el qual s’han presentat al públic també està pensat en les dones. Ofereixen un recorregut poètic i musical que juga amb els sentiments d’una dona que interpreta cançons catalanes de diversos autors i instrumentades per cobla. I és que la cobla no neix amb la voluntat de fer ballades de sardanes, sinó per fer concerts i actuacions poètiques. Per fer realitat l’espectacle es van posar en contacte amb Marc Timón, qui s’encarrega de la direcció musical, i es converteix en l’únic membre masculí de la cobla.

Ara tenen la voluntat de girar l’espectacle per Catalunya. I el temps dirà si estem també davant d’un canvi en el món de les sardanes.

Font: Dones, revista digital.

Enllaç: Cobla D de dones

Comentaris tancats a Cobla D de Dones: la primera cobla del món formada només per dones

Futbol fora de l’armari

Escrit per Sònia Ribó dilluns, 7 de març de 2011 22:50

Homofòbia en el futbol

El futbol mou les masses. Qui més qui menys ha tingut una pilota als peus i ha fets alguns tocs. Els esperits més competitius s’apunten a un equip per passar una bona estona, fer esport i jugar un partit cada cap de setmana, des de l’equip del barri fins als equips professionals. És el sentiment de grup, de pertànyer a un col•lectiu, un espai social on conviure socialment. Però, què passa quan aquest col•lectiu et rebutja per la teva condició sexual?

L’homofòbia als camps de futbol encara existeix. És un esport lligat als valors de masculinitat, que tradicionalment ha deixat fora les dones i encara més als gais i a lesbianes. La societat es modernitza, avança, les dones van als partits i juguen cada vegada més a futbol. Però davant errors arbitrals o crítiques a jugadors apareixen els instints més primaris. I els instints primaris són homòfobs. Insults com maricón als homes o marimacho a les dones estan a l’ordre del dia. Per això són necessàries organitzacions com el Club Esportiu Panteres Grogues (CEPG).

L’homosexualitat al futbol és encara tabú. La prova la trobem en la manca de referents que ajudin a normalitzar la situació. Cap futbolista a l’estat d’espanyol ha fet pública la seva homosexualitat, i com diu l’Anna, “com a reflex de la societat és impossible que no n’hi hagi. Hi ha dues teories: o se’ls exclou en categories inferiors i ja no arriben, o quan estan a dalt decideixen viure una doble vida”.

Els pocs referents que tenim tampoc són gaire positius. El primer futbolista en sortir de l’armari va ser Justin Fashanu. Futbolista anglès del Nottingham Forest, homosexual i negre, que l’any 90 va reconèixer obertament que era gai. Anys després el van acusar sense proves d’agressió sexual. La pressió va ser tan gran que es va acabar suïcidant. Pel seu honor, cada 19 de febrer, dia del seu aniversari, es commemora el Dia Internacional contra l’homofòbia al futbol. Tampoc ajuden a la causa declaracions com les del president de la FIFA, Joseph Blatter, demanant als homosexuals que s’abstinguin de tenir relacions sexuals si acudeixen al mundial de Qatar, al 2022. Paraules desafortunades tenint en compte que la qatarí és una societat profundament homòfoba on els drets i les llibertats dels homosexuals no estan garantits. I encara més si ho declara públicament el president d’una organització, el codi ètic de la qual prohibeix als clubs associats discriminar en virtut de la sexualitat.

“El nostre objectiu és deixar la identitat sexual fora dels camps de futbol i dels recintes esportius en general. Tothom ha de poder triar lliurement com exercir la seva identitat sexual, a ningú li interessa el què faci cadascú fora dels camps. És egoista no permetre als homosexuals viure plenament la seva identitat”, diu l’Ana València.

Aquesta és una entitat que ofereix un espai a gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals on poden practicar esport de forma lliure i distesa. L’Anna València és la seva vicepresidenta i creu que “el futbol és un esport associat als valors més tradicionals. Afortunadament la societat evoluciona, però l’esport rei encara va lligat a la competitivitat, a la fortalesa física, a la duresa i al contacte. I tothom que no coincideixi amb aquest estereotip es veu exclòs. Això vol dir que les dones queden fora i encara més si són homosexuals”.

La dona, a més, té una doble discriminació. “Més enllà de la identitat sexual, la presència dels esports femenins als mitjans de comunicació està lluny de ser equitativa al masculí”. I per això són necessàries iniciatives com Dona Esport que organitza el CEPG per promocionar l’esport femení. El 16 de març, per exemple, tenim natació a Can Ricart, el 18, bàsquet al Poliesportiu de l’Espanya Industrial, el dia 19 tenis al matí i patinada a la tarda al Poliesportiu de l’Estació del Nord. Tot això tindrà lloc a Barcelona ciutat. Esport per tots els gustos per reivindicar que les dones també fan esport i el volen practicar independentment de la identitat sexual.

Font: La independent

Comentaris tancats a Futbol fora de l’armari

La il.llustradora Pilarín Bayés rep la medalla d’Or de Vic

Escrit per Esther Molas diumenge, 10 d’abril de 2011 19:59

La ninotaire Pilarín Bayés (Vic, 1941) va rebre divendres la medalla d’Or de la ciutat de Vic. L’acte es va fer a l’emblemàtica sala viguetana Joaquim Maideu del teatre Atlàntida amb presència de l’escriptor Joaquim Carbó, el dibuixant Picanyol, el seu germà i cardiòleg, Antoni Bayés de Luna, entre d’altres personalitats.

Bayés va agrair el guardó profundament emocionada enmig de l’ovació del públic. Va recordar la seva llarga trajectòria professional il•lustrant més de 600 llibres traduïts a diferents idiomes i dibuixant cartells, portades, articles, acudits, nadales, calendaris. També ha fet escultures, murals, ceràmica i ha decorat robes, llibretes i capses, entre moltes altres coses.

El món Pilarín és fresc, juvenil, màgic i amb una forta personalitat. Bayés ha col•laborat a publicacions com Cavall Fort, on va començar a col•laborar l’any 1964, i actualment publica a les pàgines d’El 9 Nou. Els parlaments institucionals van anar a càrrec de l’alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal, i el secretari general de Cultura, el vigatà, Xavier Solà. Tothom va destacar la capacitat de treball de Bayés, la seva singular il•lustració, la ràpida connectivitat amb els infants i el seu caràcter afable.

Durant l’esdeveniment es van presentar en exclusiva les primeres imatges de ‘L’illa del far’, una producció audiovisual dirigida a un públic infantil on hi participa Televisió de Catalunya basada amb il•lustracions de la ninotaire catalana. A través de la seva obra sempre ha traspuat un intens sentiment de país i una profunda estima per Vic i per Catalunya. Ha contribuït, a través dels seus llibres, a prendre consciència a joves i infants de la rellevància de la nostra terra.

Font: La Independent

Comentaris tancats a La il.llustradora Pilarín Bayés rep la medalla d’Or de Vic

Espanya es troba al cinquè lloc en desigualtats entre homes i dones de l’OCDE

Un informe publicat aquest dimarts per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) confirma que els homes espanyols dediquen poc temps al treball no remunerat, principalment les feines domèstiques, carregant la feina a les dones. Així, Espanya es troba al cinquè lloc de l’OCDE per les diferències entre homes i dones al treball no remunerat.

Segons l’informe "Panorama de la Societat" els espanyols dediquen una hora i tres quarts al dia en les feines no pagades mentre que les dones del país hi dediquen tres hores i set minuts més.

Aquests 187 minuts de més que treballen les dones són superats per Itàlia, amb 223 minuts; els 232 minuts de Portugal, els 260 de Turquia, i els 261 minuts de Mèxic. Al mateix temps estan per sobre de la mitja a l’OCDE, que són 148 minuts, i molt lluny de Dinamarca que la diferència de temps de feina domèstica dedicada entre homes i dones és de 57 minuts.

Les espanyoles són les novenes que més temps dediquen a les activitats no pagades, d’un total de 25 països dels quals l’organització té xifres, per darrere de les turques, mexicanes, portugueses, italianes, australianes, irlandeses, poloneses i neozelandeses.

Paral·lelament els homes espanyols es troben entre els que menys treballen a casa, per davant dels sud-coreans, els japonesos, els portuguesos i els italians.

El treball no remunerat suposa un terç de la riquesa dels països de l’OCDE, una proporció superior en el cas d’Espanya, fins al 41%.

L’estudi "Panorama de la Societat" confirma que Espanya, amb 81,2 anys, és un dels països amb més esperança de vida, per sobre de la mitjana, que és de 79,3 anys.

Font: 3cat24.cat

Comentaris tancats a Espanya es troba al cinquè lloc en desigualtats entre homes i dones de l’OCDE

Heroínas

El Museu Thyssen i la Fundació Caja Madrid presenten fins al 5 de juny “Heroínas”, prop de 120 obres que recòrren èpoques des del Renaixement fins a l’ actualitat en el que la dona és la protagonista.

En la seva presentació podem llegir:

La historia del arte occidental abunda en imágenes de mujeres seductoras, complacientes, sumisas, vencidas, esclavizadas. Pero el objeto de nuestra exposición son las figuras de mujeres fuertes: activas, independientes, desafiantes, inspiradas, creadoras, dominadoras, triunfantes. O bien, para usar una palabra clave de la agenda feminista en las últimas décadas: esta exposición se interesa por aquellas imágenes que pueden ser fuentes de “empoderamiento” (empowerment) para las propias mujeres.

Los inventarios de heroínas tienen una larga historia, desde los primeros catálogos de mujeres célebres de Hesíodo y Homero, donde ellas sólo figuraban como accesorio de los varones: a título de madres e hijas, esposas o amantes de los héroes. El primer compendio de mujeres ilustres por sus propios méritos fue el De claris mulieribus de Boccaccio, que seguía la huella del De viris illustribus de Petrarca. Inspirada por el texto de Boccaccio, pero decidida al mismo tiempo a corregir su punto de vista, Christine de Pizan, escribió en 1405 la primera defensa de las mujeres escrita por una mujer: Le Livre de la cité des dames. Si se permite el anacronismo, Christine de Pizan fue la primera feminista porque atribuyó la desventaja de la mujer, no a la naturaleza, sino a la costumbre. Su texto inauguró una larga Querelle des Femmes que ha durado siete siglos y todavía sigue abierta.

Nuestra exposición es también una especie de “ciudad de las mujeres” centrada especialmente en el ciclo de la modernidad, desde el siglo XIX hasta la actualidad. Siguiendo un orden, no cronológico, sino temático, explora los escenarios y las vocaciones de las heroínas: la iconografía de la soledad, el trabajo, la embriaguez, el deporte, la guerra, la magia, la religión, la lectura y la pintura. En cada capítulo de la exposición se yuxtaponen obras de distintas épocas, lenguajes y medios artísticos para provocar una reflexión sobre lo que cambia y lo que permanece a través de esas diferencias. Y en cada capítulo, una o varias voces de mujeres artistas, sobre todo contemporáneas, responden a las imágenes creadas por sus colegas varones.

En la primera parte de la exposición, en el Museo Thyssen-Bornemisza, domina el poder físico de las heroínas, la segunda parte, en las salas de la Fundación Caja Madrid, explora los poderes espirituales.

Museo Thyssen-Bornemisza y Fundación Caja Madrid

Visita virtual 

 

Comentaris tancats a Heroínas

Y NO FUERON MARUJAS

Barcelona, ​​07 abr. 11. AmecoPress/Catalunya.- El proper dia 13, es presenta a Barcelona el llibre "I no fueron marujas" d’Edicions Bellaterra, escrit i coordinat per Olga Visuals.

En aquest segon volum de la col.lecció Relats, nou dones d’edats compreses entre 55 i 70 anys, ens expliquen el perquè van decidir desviar-se dels rols de gènere durant la dictadura franquista. Una època en què a les dones se les educava per ser només mares i esposes, un rol que excloïa qualsevol altra possibilitat.

Un nombre indefinit de dones es va oposar a aquest model transformant-se, davant la mirada familiar, en perverses, impertinents, de-generades o en boges com a etiqueta final. Ara bé, van sobreviure. Les seves respectives històries ens recorden que «ni les dones, ni ningú, són senzillament unes víctimes. Tenen al seu interior la capacitat per descobrir beneficis en la vida més restrictiva »(Charlotte Bronte).

El llibre finalitza amb la veu d’una dona més jove que, en contraposició a les altres, reivindica el dret a poder triar entre ser o no ser "Maruja". Diferents veus, diferents punts de partida expliquen com de divers pot ser el procés de sentir o ser dona en la nostra societat, alhora que evidencien, com d’absurda és la diferenciació ideològica entre les edats, els sexes o les races.

Per als que no es deixen enredar ja que els envolta: les classificacions per grups són totes falses.

L’escriptora Olga Viñuales és autora també de lesbofòbia, Identitat Lèsbica, Diversitat i control sexual i Armaris de Cuir. Ha publicat articles i capítols en revistes i antologies sobre homosexualitat, parentiu, identitat i sexualitat. Així mateix és membre del Seminari del Parentiu de la Universitat de Barcelona i del XIRSSS, (Xarxa interdisciplinari de recerca en Sexualitat, salut i societat). Actualment investiga sobre identitat sexual, gènere, sexualitat i poder.

Sortirà per Sant Jordi i la presentació serà el dimarts 13 d’abril a l’antiga llibreria Herder al carrer Balmes, 26. Ara es diu Alibri, la llibreria. Serà a 2/4 de 8 del vespre.

Comentaris tancats a Y NO FUERON MARUJAS

Reclamen que El Mundo faci fora a Sostres, per tenir mitjans lliures d’apologia de la violència de gènere

Article de Dones en xarxa 

Salvador Sostres, articulista a la blogosfera del Diari El Mundo, va publicar ahir en el seu bloc un article, “Un chico normal”, en el qual reincideix, una vegada més, en les seves actituds de menyspreu i falta de respecte a la dignitat de les dones. En aquesta ocasió, s’atreveix fins i tot a difondre que veu “com una cosa normal” l’ús de la violència masclista.

En el seu article, Sostres no només qualificava de “chico normal” al jove romanès de 21 anys que ha escanyat a la seva núvia embarassada, també romanesa, de 19, sinó que va més enllà i justifica clarament l’ús de la violència argumentant que la reacció de l’assassí era “comprensible”, perquè ella li havia anunciat que “li anava a deixar i que a més el bebè que esperava no és seu”.

Davant tal indigna i desgavellada declaració publicada en aquest article, nombrosos col·lectius de dones han manifestat la seva denúncia davant la gravetat de difondre uns continguts que suposen una clara apologia de la violència de gènere.

La directora de l’Instituto de la Mujer Laura Seara, va reaccionar immediatament davant la gravetat d’aquest assumpte i, ahir mateix, va realitzar unes declaracions fent una crida als mitjans de comunicació perquè no converteixin en referents d’opinió a persones que, d’una forma o una altra, han deixat clara la seva absència de qualitat ètica i moral, amb major gravetat quan implica apologia de la violència de gènere.

Igualment, Laura Seara estima que els mitjans de comunicació han d’actuar com a “vacuna contra el masclisme” i exercir un paper “referent” en l’educació, la cultura i en la transmissió dels valors d’igualtat entre dones i homes.

Des de Dones en Xarxa volem sumar-nos també al rebuig frontal d’aquestes actituds que erosiona la dignitat de les dones i dinamita els avenços que s’estan aconseguint precisament contra aquesta xacra social com és la violència masclista contra les dones.

Així mateix, és necessari recordar al diari El Mundo i als mitjans en general que l’actual Llei de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, en el seu article 14, estableix que “els mitjans de comunicació fomentaran la protecció i salvaguarda de la igualtat entre home i dona, evitant tota discriminació entre ells” i, específicament, “la difusió d’informacions relatives a la violència sobre la dona garantirà, amb la corresponent objectivitat informativa, la defensa dels drets humans, la llibertat i dignitat de les dones víctimes de violència i dels seus fills”. Per tant, entenem que “és que tan culpable i/o responsable el que fa l’article, com el qual permet la seva publicació”.

Les reaccions d’ahir per part dels col·lectius de dones no es van fer esperar. Per la seva banda, la Presidenta de l’Associació de Dones Juristes ‘Themis’, Ángela Cerrillos, ha anunciat que l’article aparegut en el diari El Mundo, “és apologia del delicte” i, per tant, “la Fiscalia hauria d’intervenir d’ofici però, per si de cas, anem a sol·licitar-li que ho faci”.

La violència contra les dones, lamentablement, és la primera causa de mort per assassinat al nostre país. I sens dubte, els mitjans de comunicació tenen una gran influència i responsabilitat en la conformació i transmissió de valors i codis de conducta que puguin ajudar a superar-la.

La ministra de Sanitat, Política Social i Igualtat, Leire Pajín, escriu en el seu blog que l’article de Salvador Sostres que va publicar ahir el diari "El Mundo" en el qual aquest anomena "noi normal" a l’assassí confés d’una dona de 19 anys, "no és un error". Després de la revolada que es va muntar amb la publicació del citat article, el director de "El Mundo", Pedro J. Ramírez, ho va retirar de la web i va lamentar la seva publicació.

A Pajín li preocupa "que encara els Sostres del món tinguin un altaveu que els dóna volum, que hi hagi els qui ovacionen i donen categoria a les seves pobres paraules. I més quan, com en aquest cas, un d’aquests amplificadors és una televisió pública pagada amb els impostos dels ciutadans de Madrid".

Tanmateix, la Secretaria de la Dona de CCOO de Madrid han anunciat que interposaran una querella contra Salvador Sostres i "els responsables" de la publicació de l’article en El Mundo per apologia del delicte. CCOO estima que el text "contribueix" i "constitueix un al·legat i una apologia clara de la violència de gènere", "presa partit pels maltractadors" i "no té res a veure amb la llibertat d’expressió".

A més, des del sindicat sol·liciten que la Comunitat de Madrid i la Fiscalia iniciïn també accions legals en aquest cas "i en tots aquells que atemptin contra la dignitat de la dona encoratjant la violència de gènere".

Les persones de la redacció de "El Mundo" han enviat una carta a la direcció demanant que Sotres deixi de ser col.laborador d’aquest diari.

Efectivament, en aquest cas, amb retirar l’article de la versió digital, com va fer ahir "El Mundo" no hi ha prou. Cal que Sostres deixi de ser col.laborador de "El Mundo", ja que els mitjans de comunicació no han de facilitar espais per fer d’altaveus de persones que, de forma reiterada, promouen l’apologia de la violencia de gènere.

Per això, us animem a adherir-vos a la Causa de Facebook que ha creat Dones en Xarxa i convidar als vostres contactes: Volem que El Mundo faci fora a Sostres.

Comentaris tancats a Reclamen que El Mundo faci fora a Sostres, per tenir mitjans lliures d’apologia de la violència de gènere