Les religions perdran la dona pel patriarcat

Líders de diverses tradicions aborden la crisi de les esglésies

JUAN G. Bedoya – Madrid – 2011.04.03

"Si Déu és home, llavors l’home és Déu i la dona li ha de submissió i obediència". Aquesta idea de la filòsofa nord-americana Mary Daly li va servir a la teòloga Margarita Pintos per lamentar la imatge patriarcal de Déu i les seves conseqüències per a les dones en pràcticament totes les religions. Va ser ahir el tema d’una jornada de debats al Centre Cultural Nicolás Salmerón amb el títol La dona en les religions. L’havia organitzat l’Associació per al Diàleg Interreligiós de la Comunitat de Madrid (ADIM), que presideix Pintos. "Les religions mai s’han portat bé amb les dones, que són les grans oblidades i perdedores", va ser una de les conclusions. Sant Agustí va afirmar que la inferioritat de la dona pertany a l’ordre natural, Tomàs d’Aquino la defineix com un "home imperfecte", Luter parla de les dones com inferiors de ment i cos per haver caigut en la temptació, i l’actual arquebisbe de Granada ha argumentat que "l’home està fet per a l’altar i les dones per parir". Malgrat tot, "les dones són les més fidels seguidores de les religions, les millors transmissores de les creences i les que moltes vegades reprodueixen el mateix patriarcat que les sotmet", va concloure la teòloga Pintos.

Aquestes cites, en boca d’algunes ponents, van dibuixar una situació, encara inamovible, en què només els homes poden ser sacerdots en l’Església catòlica, imants en l’islam i rabins en el judaisme ortodox. Però ni els textos sagrats ni algunes tradicions justifiquen aquesta marginació, com van demostrar ahir Cristina Segura Grain, catedràtica d’Història Medieval a la Universitat Complutense, i les representants de les confessions bahai (María Jesús Rodríguez de la Fuente), budisme Soka Gakkai (Inés Vázquez ) i de Brahma Kumaris (Marta Matarín), entre altres ponents.

El teòleg Juan José Tamayo, que va obrir la jornada, va dibuixar un panorama desolador sobre la relació dona i religió, però es va mostrar optimista perquè, va dir, "ha sorgit una nova manera de pensar i de reformular les creences i les pràctiques religioses". Es referia a la teologia feminista. Segons el director de la càtedra de Religions de la Universitat Carlos III, en la teologia feminista les religions podrien trobar una sortida a una crisi que no cessa. "Al segle XX les religions van perdre a la classe obrera perquè es van col.locar del costat dels patrons i condemnar les revolucions que lluitaven per una societat més justa, en el segle XX van perdre als joves i als intel.lectuals per posicions filosòfiques i culturals integristes i antimoderna, i si continuen pel camí patriarcal, en aquest segle XXI perdran a les dones ", va sentenciar.

Font: El País



Quant a dtarrega

Espai de difusió, d’intercanvi, d’opinió, de visibilitat, de polítiques d’igualtat. Des de Tàrrega, dones i homes construint una realitat més justa.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.