I aquí s’acaba…..

I Avui posem punt i final a prop de 4 anys d’articles, noticies, col•laboracions, accions, imatges i un munt de coses més.

Fins aquí la nostra aportació per treballar vers la igualtat d’oportunitats des de l’àmbit de la política local, la més propera a la ciutadania.

Ho hem fet amb il•lusió, amb ganes, amb constància. Hem cregut amb aquest mitjà per arribar al màxim de gent possible.
Gràcies a tothom que ens ha llegit, a les persones que desinteressadament ens han ajudat a tirar endavant aquest bloc i aquelles que han deixat el seu comentari.

Ara passem el relleu a d’altres, que amb la mateixa empenta, continuaran treballant per aconseguir la real igualtat d’oportunitats.

 
Àngels Calderó i de la Puente

Regidora de Polítiques d’Igualtat 2007-2011.



Comentaris tancats a I aquí s’acaba…..

Neix campeonas.com, un portal dedicat a notícies d’esportistes femenines espanyoles

Només tres dies al ciber espai té campeonas.com, un portal espanyol dedicat única i exclusivament a cobrir notícies d’esportistes femenines espanyoles, que neix amb la pretensió de visibilitzar l’esport realitzat per dones, així com ser una aportació concreta en la lluita per la igualtat de gènere.
J
esús Abad, director de premsa de campeonas.com, ha manifestat que "des de fa un parell d’anys observem que la cobertura de l’esport femení és escassa, pràcticament nul·la, i vam decidir llavors incloure un gran nombre d’activitats esportives a la nostra web".
"Tenim una bona quantitat de seccions i intentem difondre, tant les disciplines en les quals participen atletes d’elit, com els esdeveniments disputats en qualsevol petita població", ha precisat Abad. Algunes de les seccions del portal són: competició nacional, aquàtics, esports d’hivern, biografies, esdeveniments, salut, internacional, entre altres.
Segons Abad el fet que les dones espanyoles estiguin participant en qualsevol activitat esportiva és suficient mèrit per incloure-les en campeonas.com. "No estem interessats en notícies de premsa rosa o un altre tipus d’escàndols. No ens interessa la vida privada de l’esportista, sinó la seva activitat en la disciplina que practica".
Abad ha explicat que "ens alimentem de notícies que recollim en els diferents mitjans de premsa espanyols, comunicats que les Federacions ens fan arribar, col.laboradors i algunes investigacions pròpies". Cal destacar, que el portal també ofereix la possibilitat de tenir un bloc gratuït.
D’altra banda, amb l’afany de que el portal continuï creixent en benefici de l’esport femení, Abad ha realitzat una crida perquè totes i tots col.laborin en aquest projecte. "Els demanem que ens facin arribar a aquest mail prensa@campeonas.com qualsevol tipus d’informació que desitgin difondre per poder publicar" va instar Abad.
P
er això, una premissa per al director és la participació, en aquest sentit, va expressar que "entre tots podem fer que campeonas.com creixi encara més, i li doni a les dones el lloc que justament i realment, es mereixen pel que fa a cobertura esportiva.
Font: AMECO PRESS



Comentaris tancats a Neix campeonas.com, un portal dedicat a notícies d’esportistes femenines espanyoles

La vacuna del VPH també és eficaç en dones adultes

Els resultats preliminars ja assenyalaven que la vacuna del papilomavirus protegia les dones majors de 24 anys. Ara, les dades definitives d’un estudi en què han participat investigadors de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) confirmen la seva gran eficàcia en aquest grup de dones.

"Moltes dones es preguntaven què passava amb la vacuna, si podien posar-se-la o no, i aquest estudi respon definitivament a aquesta pregunta", explica Xavier Castellsagué, de la Unitat d’Infeccions i Càncer de l’IDIBELL-ICO (Barcelona), que ha dirigit la branca espanyola de l’assaig.

Juntament amb grups d’altres països, com els EUA, França, Colòmbia o Tailàndia, han realitzat un seguiment de quatre anys a prop de 4.000 dones entre 24 i 45 anys que van rebre les tres dosis de la vacuna tetravalent del VPH (Gardasil, de Merck), que protegeix enfront dels serotips 6, 8, 11 i 16 del virus, o un placebo. "Els resultats són robustos i mostren una gran eficàcia, que arriba fins el 89%", subratlla Castellsagué.

"A més, sabem que és immunogènica [que genera una resposta immune] i segura", afegeix l’investigador català. L’estudi, finançat per la farmacèutica que fabrica la vacuna, s’ha publicat a la revista British Journal of Cancer.

La vacuna del VPH, comercialitzada a Espanya des de finals del 2007, es va destinar originalment – i segueix sent el seu principal ús – per ser administrada a adolescents que no havien mantingut encara relacions sexuals i que, per tant, no havien entrat en contacte encara amb el virus, que provoca la majoria dels carcinomes de coll d’úter.

No obstant això, en els últims anys s’han succeït els estudis amb altres grups de població, tant dones majors de 24 anys com homes homosexuals, que han ampliat els seus possibles usos.

Tant l’Agència Europea del Medicament (EMA), com les autoritats sanitàries canadenques han aprovat el seu ús en dones adultes, encara que el tractament no se sol finançar ja que el cost-eficàcia disminueix a mesura que augmenta l’edat de la pacient.

"Vacunar a totes les dones d’aquestes edats [24 a 45 anys], moltes d’elles ja estaran infectades o hauran desenvolupat una lesió preneoplàsiques o un càncer i no seria eficaç", assenyala Castellsagué.

No obstant això, matisa l’autor, "una de les contribucions d’aquest article és que fins i tot en aquelles prèviament exposades al VPH, la vacuna també confereix cert grau de protecció davant futurs contagis".

Per això, la recomanació dels autors és que "les dones prenguin la decisió a nivell individual. Si tenen percepció de risc, per canvi de parella o una altra circumstància, és bo que es vacunin. Si tenen una estabilitat en la seva vida sexual, llavors pot no ser necessari".

Font: EL MUNDO



Comentaris tancats a La vacuna del VPH també és eficaç en dones adultes

Les dones, més invisibles en el món rural

Francisca Iranzo té 41 anys i és co-titular d’una explotació d’oví a Pitarque (Terol). És mare de quatre fills (d’1, 10, 17 i 19 anys). També té cura d’un nét. La seva estructura vital és femenina i està assentada principalment en la seva mare, ella i els seus fills.

És una de les set milions de dones que viuen al camp i que s’han convertit en un grup fantasma, treballadores que no consten com a tals, empleades que no cotitzen i ciutadanes que no disposen dels mateixos serveis que les de les ciutats.

"Conciliar la vida laboral i familiar ens costa més que a la ciutat. Normalment, cuidem els nostres fills i als nostres avis", explica. Malgrat la seva llarga experiència com a ramadera, ha de fer un curs de 100 hores per a ser empresària. Se li han unit quatre dones més. Mentrestant, els marits tenen cura dels nens. "No és habitual", reconeix.

Justifica la seva actitud en que des de jove ha anat "fugint de ser una mantinguda" i admet que moltes dones "carreguen amb tot per costum". La solidaritat entre elles és clau. "En un poble hi ha més mans que en una ciutat", assegura, encara que de seguida reconeix que la seva població ha passat de 120 a 80 persones. "La gent jove no té feina i se’n va. Nosaltres ens resistim a morir".

Com Francisca, moltes dones que viuen al camp han de tenir cura dels seus majors i dels seus fills. En el temps que els queda, assumeixen la gestió domèstica i treballen al camp. No tenen vacances i, el que és pitjor, reconeixement. Són set milions de dones, la majoria invisibles.

L’article sencer a: EL PAIS

Comentaris tancats a Les dones, més invisibles en el món rural

L’altra final de la Lliga de Campions, la de les dones

La final de la Lliga de Campions d’aquest dissabte entre el Barcelona i el Manchester United ocupa els titulars de tot el món. Però una altra final del mateix nom, aquest dijous, va congregar amb menys soroll als amants del futbol femení.

Les millors futbolistes professionals d’Europa es van enfrontar aquest dijous a l’estadi londinenc Craven Cottage per disputar la final de la Lliga de Campions Femenina.

L’equip francès Olympique Lyonnais i l’alemany Potsdam els van donar als seguidors l’oportunitat de veure en acció a algunes de les més grans estrelles del futbol femení. La victòria va ser per a les franceses que van derrotar a les alemanyes per 2-0.

La final era part d’una setmana dedicada al futbol a Londres, que culmina amb la final de la Lliga de Campions masculina a Wembley dissabte.

En la reunió de París el 23 de maig del 2000, el Comitè Executiu de la UEFA (organisme rector del futbol europeu) va aprovar la primera competició europea femenina de clubs. D’aquesta manera, va néixer la Copa de la UEFA femenina.

Per a la novena edició, la de la temporada 2009/10, va ser rellançada com a Lliga de Campions Femenina de la UEFA després d’una decisió presa el desembre de 2008. Però malgrat el seu nom, el torneig femení està a anys llum de la copa masculina.

Un altre exemple és la falta de relleu: des de 2003 que el premi a la millor jugadora del món ho guanyen l’alemanya Birgit Prinz i la brasilera Marta, i des de 2007 han ocupat els dos primers llocs de la votació. Com assenyala J.M. Pinochet, falten altres estrelles amb qui la gent es pugui identificar.

És que, com explica l’especialista en Esports de BBC Mundo, José Miguel Pinochet, tot i els esforços, el futbol femení no acaba de ser del gust de molts aficionats.

"Com a exemple clar que si dissabte jugaran davant 90.000 persones a Wembley, la Champions femenina ho va fer en un estadi per a 25.000", assenyala Pinochet.

A més, hi ha el tipus de joc: les dones juguen poc a poc, es detenen més en les jugades, és com un ballet. "Mentre que la gent està acostumada a veure jugar animals. Els homes han deixat de jugar, estan en una guerra", opina el blocaire d’Esports de BBC Mundo, Raúl Fain Binda.

I per què aquest campionat no rep ni la mil·lèsima part de la difusió que té la seva versió masculina? La resposta és: per falta de diners. "Les noies no tenen suport econòmic, ni de les empreses, tampoc dels seguidors, ni de les altres dones", resumeix Fain Binda, que calcula que falten 20 o 30 anys perquè el futbol femení pugui desenvolupar-se.

Font: BBC

Comentaris tancats a L’altra final de la Lliga de Campions, la de les dones

Un grup de dones s’alia per crear una cooperativa i sortir de l’atur

‘Minna Som Cuina’ és el nom d’una nova cooperativa formada exclusivament per dones aturades de Sant Carles de la Ràpita i que oferirà serveis de càtering a escoles, institucions i particulars. La iniciativa compta amb el suport de la Federació d’Associacions de Dones Rurals i l’Ajuntament de la Ràpita, dins un projecte pioner a nivell de l’Estat.

Ràpita Miralles és una de les 14 dones que finalment formaran part de la nova cooperativa. En el darrer any s’han estat formant en manipulació d’aliments i cuina, entre altres cursos que han durat 650 hores i han anat a càrrec de la Federació d’Associacions de Dones Rurals (Fademur). «Estem molt il·lusionades i volem començar a treballar el més aviat possible, abans de l’estiu si tenim la possibilitat», comenta. I és que disposen ja d’un pla d’empresa, d’un estudi de mercat i d’un principi de carta de menús. «Ara estem acabant les hores de pràctiques que ens pertoquen per formació», comenta Miralles.

També han iniciat converses per oferir els seus serveis a menjadors escolars, organismes públics i empreses privades. «Les perspectives són bones», assegura.

Atur femení

El projecte és una iniciativa de Fademur a nivell estatal, que s’està duent a terme a uns pocs municipis de diferents comunitats autònomes. En el cas català l’escollida va ser la Ràpita, ja que el municipi pateix un índex elevat d’atur femení.

«La manca d’indústria a la comarca fan molt difícil la incorporació o recuperació de llocs de treball», comenta la coordinadora de Fademur a Catalunya i responsable del projecte d’autoocupació a la Ràpita, Marcela Segura.

«Tenim un dèficit considerable en llocs de treball per a les dones i pensem que aquest projecte pot ser un primer pas per redreçar aquesta situació i afavorir l’ocupació femenina», afirma per la seva banda l’alcalde del municipi del Montsià, Miquel Alonso.

Ajuts europeus

La iniciativa ha comptat amb una subvenció de 600.000 euros de la Unió Europea, que ha servit per a la formació i l’equipament de les cuines, ubicades en uns baixos de vora 150 metres quadrats cedits pel Consistori rapintec.

Les participants van ser seleccionades fa un any entre un total de 57 dones preinscrites, d’entre 22 i 50 anys i residents a la població. Totes elles van haver de passar prèviament un test psicotècnic i, per a la selecció final, «es van prioritzar col·lectius d’aturades de llarga duració o en risc d’exclusió», explica Segura.

Tot i que tutelades per Fademur durant un temps (els ajuts acaben amb la finalització de la formació i l’equipament de les instal·lacions), les participants s’hauran de fer càrrec de la producció i la gestió del dia a dia de la cooperativa de serveis de càtering. «Es un repte que ja tenim moltes ganes d’assumir», afirma Miralles.

Font: Diari de Tarragona

Comentaris tancats a Un grup de dones s’alia per crear una cooperativa i sortir de l’atur

17 de Maig, Dia Internacional contra l’Homofobia i la Transfobia

Avui es commemora el Dia Mundial Contra l’Homofòbia i la Transfòbia tot i que, com reclamen des de les organitzacions de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals, aquesta és una lluita diària. El Dia Internacional contra l’Homofòbia es va instaurar el 2005 i commemora la decisió (presa el 17 de maig de 1990) de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de treure l’homosexualitat de la llista de malalties.

Cal recordar que l’homosexualitat continua essent il·legal en una vuitantena de països, en setanta-cinc dels quals és castigada amb penes de presó i amb la mort als cinc restants (l’Aràbia Saudita, el Iemen, l’Iran, Mauritània i el Sudan). Aquestes dades les recull el darrer informe de la International Lesbian and Gay Association. Aquesta associació, que és una xarxa mundial de defensa de la igualtat dels trets de gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals i intersexuals, agrupa sis-centes setanta organitzacions de cent deu països.

Aproximació a la situació de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia a Catalunya

L’elaboració d’aquest treball parteix d’una iniciativa del Programa per al col·lectiu gai, lesbià i transsexual, i té per objectiu esbossar una aproximació a l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia existent avui a Catalunya, a partir de dades facilitades per institucions i col·lectius que han definit un protocol de recollida d’informació sobre aquest tipus de discriminació.

Aquesta anàlisi, pionera a Catalunya en el camp de l’estudi de l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia, se centra en l’experiència de les persones que pateixen algun tipus d’agressió per motius d’orientació sexual o identitat de gènere, posant l’èmfasi en els agents, institucionals o no, involucrats en prevenir i actuar davant les situacions de discriminació cap al col·lectiu LGTB.

La publicació intenta sistematitzar les poques dades existents en l’àmbit de la discriminació per raó d’orientació sexual i d’identitat de gènere i ofereix un panorama de les accions i recomanacions a treballar en un futur proper que es deriven d’aquestes dades.

Consulta de la publicació en línea

Més informació: GENCAT

Comentaris tancats a 17 de Maig, Dia Internacional contra l’Homofobia i la Transfobia

Campanya perquè els amics i familiars de víctimes denunciïn

La ministra de Sanitat, Política Social i Igualtat, Leire Pajín, va anunciar ahir al Senat el llançament en breu d’una campanya per combatre la violència masclista amb dos missatges «contundents»: un que va dirigit a les víctimes perquè denunciïn i un altre a familiars, amics i coneguts perquè «siguin còmplices» i també denunciïn i donin suport. Els maltractadors de dones obligats a portar una polsera telemàtica o de seguiment GPS per controlar els seus passos ja sumen 641 a Espanya, gairebé el doble que fa un any, va explicar així mateix Pajín. La ministra va considerar que les polseres són «enormement efectives», i per això en els últims mesos el seu departament ha fet una crida als jutges perquè les imposin amb més freqüència.

MÉS CONSCIENCIACIÓ 

Pajín va destacar que actualment hi ha 5.117 maltractadors entre reixes i més de 96.000 dones protegides mitjançant diferents sistemes. La ministra va criticar, sense donar noms, alguns professionals de mitjans de comunicació que amb els seus comentaris contemporitzen i fins i tot justifiquen el maltractament i els va demanar més conscienciació i que evitin «debats perniciosos com el de les denúncies falses».

També va lamentar la ministra que, segons l’últim sondeig del CIS, «només l’1,2% dels espanyols està preocupat per la violència de gènere».

Font: El Periodico

Comentaris tancats a Campanya perquè els amics i familiars de víctimes denunciïn

Les religions perdran la dona pel patriarcat

Líders de diverses tradicions aborden la crisi de les esglésies

JUAN G. Bedoya – Madrid – 2011.04.03

"Si Déu és home, llavors l’home és Déu i la dona li ha de submissió i obediència". Aquesta idea de la filòsofa nord-americana Mary Daly li va servir a la teòloga Margarita Pintos per lamentar la imatge patriarcal de Déu i les seves conseqüències per a les dones en pràcticament totes les religions. Va ser ahir el tema d’una jornada de debats al Centre Cultural Nicolás Salmerón amb el títol La dona en les religions. L’havia organitzat l’Associació per al Diàleg Interreligiós de la Comunitat de Madrid (ADIM), que presideix Pintos. "Les religions mai s’han portat bé amb les dones, que són les grans oblidades i perdedores", va ser una de les conclusions. Sant Agustí va afirmar que la inferioritat de la dona pertany a l’ordre natural, Tomàs d’Aquino la defineix com un "home imperfecte", Luter parla de les dones com inferiors de ment i cos per haver caigut en la temptació, i l’actual arquebisbe de Granada ha argumentat que "l’home està fet per a l’altar i les dones per parir". Malgrat tot, "les dones són les més fidels seguidores de les religions, les millors transmissores de les creences i les que moltes vegades reprodueixen el mateix patriarcat que les sotmet", va concloure la teòloga Pintos.

Aquestes cites, en boca d’algunes ponents, van dibuixar una situació, encara inamovible, en què només els homes poden ser sacerdots en l’Església catòlica, imants en l’islam i rabins en el judaisme ortodox. Però ni els textos sagrats ni algunes tradicions justifiquen aquesta marginació, com van demostrar ahir Cristina Segura Grain, catedràtica d’Història Medieval a la Universitat Complutense, i les representants de les confessions bahai (María Jesús Rodríguez de la Fuente), budisme Soka Gakkai (Inés Vázquez ) i de Brahma Kumaris (Marta Matarín), entre altres ponents.

El teòleg Juan José Tamayo, que va obrir la jornada, va dibuixar un panorama desolador sobre la relació dona i religió, però es va mostrar optimista perquè, va dir, "ha sorgit una nova manera de pensar i de reformular les creences i les pràctiques religioses". Es referia a la teologia feminista. Segons el director de la càtedra de Religions de la Universitat Carlos III, en la teologia feminista les religions podrien trobar una sortida a una crisi que no cessa. "Al segle XX les religions van perdre a la classe obrera perquè es van col.locar del costat dels patrons i condemnar les revolucions que lluitaven per una societat més justa, en el segle XX van perdre als joves i als intel.lectuals per posicions filosòfiques i culturals integristes i antimoderna, i si continuen pel camí patriarcal, en aquest segle XXI perdran a les dones ", va sentenciar.

Font: El País

Comentaris tancats a Les religions perdran la dona pel patriarcat

Una dona presideix per primera vegada l’Associació d’Universitats Europees

Una dona presideix per primera vegada l’Associació d’Universitats Europees. Maria Helena Nazaré, exrectora de la Universitat de Aveiro (Portugal), acaba d’ocupar el càrrec i ja ha deixat clara la seva missió: trencar el sostre de vidre de les dones en l’educació superior. Si comencés per Espanya, tindria molt treball. Aquí els rectorats són cosa d’homes. I com a mostra, les recents eleccions en la Complutense de Madrid, la universitat presencial més gran d’Espanya. Va haver-hi sis candidats. Tots eren homes.

Solament 10 dels 75 campus espanyols -quatre públics i sis privats- tenen una dona al capdavant. Són el 13% del total. El percentatge tampoc millora en l’esglaó immediatament posterior. Les catedràtiques amb prou feines representen el 15% del total i això que les dones són majoria a les aules des de fa més de 20 anys.

Elisa Pérez Vera no va ser conscient que s’havia convertit en un fenomen fins que va veure la seva cara en el telenotícies. "Vaig ser una pionera", assumeix la primera rectora d’Espanya, que va dirigir la UNED entre 1982 i 1987. "El nostre problema és plantejar-nos si més no, la possibilitat de competir" , reflexiona l’ara magistrada del Tribunal Constitucional. "Jo ho vaig fer perquè la universitat m’hi havia donat molt i jo a ella gens". Pérez Vera, soltera i sense fills, apunta una altra complicació: "La compatibilitat entre la vida familiar i la docència no està resolta".

"La conciliació i el període de maternitat solen coincidir amb el període de carrera científica de qualsevol investigadora", afegeix Yolanda Guerrero, directora de l’Institut Universitari d’Estudis de la Dona de la Universitat Autònoma de Madrid. "Això fa que tinguem menys sexennis, menys disponibilitat per a estades a l’estranger i per a altres requisits necessaris per accedir al càrrec". El panorama comença a canviar, segons Gerrero. En la UAM ja hi ha un 20% de catedràtiques.

Organismes com les Unitats d’Igualtat, que vigilen per la paritat i estan presents en una trentena d’universitats públiques, ajuden a avançar. Però "la millora és lenta i pot retrocedir", alerta Guerrero. Flora de Pablo, de l’Associació de Dones Científiques del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) lliga els retrocessos a la crisi. "Les dones entren quan hi ha vaques grosses, però el seu fràgil avenç és ressent amb les vaques flaques", segons la representant del CSIC, un dels organismes més avançat en la presència de dones.

Tres de les actuals rectores (UAB, Màlaga i Antonio de Nebrija) s’han treballat la carrera des de la base, opten per equips paritaris i van haver de renunciar a altres facetes de la seva vida. "Jo vaig deixar de costat una relació més intensa amb els meus tres fills, alguna cosa difícil d’assumir", afirma Ana Ripoll, rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Adelaida de la Calle, al capdavant de la Universitat de Màlaga des de 2004, explica que la situació va ser encara més difícil quan va voler optar a una càtedra. "Vaig haver d’esperar al fet que altres companys accedissin al lloc abans". De la Calle va ser escollida rectora enfront de tres homes. Per a ella, una altra de les claus és que cada vegada hi hagi més dones en llocs de responsabilitat: "És molt important tenir models".

A Pilar Vélez, de l’Antonio de Nebrija, li va costar assumir l’oferiment: "El primer que vaig pensar quan m’ho van proposar és que no era para mi". L’oferta va arribar després de la baixa de maternitat del seu segon fill.

"Vaig pensar que no podria i, al final, el que fas és compaginar com pots". Una rectora en 1982 i 10 gairebé 30 anys després demostren que l’avenç no és ràpid. "No és solament una qüestió de temps", reflexiona Flora de Pablo. "Fan falta polítiques actives i obligatorietat". I posa un exemple: "Solament amb implantar guarderies en els centres amb més de 250 persones, la carrera de les dones seria més fàcil".

Font: Dones en Xarxa

Comentaris tancats a Una dona presideix per primera vegada l’Associació d’Universitats Europees